La temporada d’Snooker professional 2021-2022 es va tancar, com ja és tradició, amb la disputa del títol mundial al Crucible Theatre de Sheffield (Anglaterra) del 16 d’abril al 2 de maig, ambdós inclosos. En aquest article t’expliquem tot sobre el campionat mundial de Snooker.
Campionat mundial d’Snooker 2022
A l’edició 2022 del campionat del món d’Snooker van prendre part els 16 primers del rànquing mundial com a caps de sèrie juntament amb els 16 aspirants classificats de les rondes preliminars disputades entre 128 billaristes a principis d’abril a la mateixa localitat anglesa, però en aquest cas a les instal·lacions de l’English Institute of Sport.
L’Snooker és la modalitat del billar més professionalitzada des de fa ja algunes dècades, per la qual cosa alguns dels principals mitjans de comunicació es bolquen en la seva difusió en directe. És el cas de la prestigiosa BBC per a tot el Regne Unit, els canals d’Eurosport a la resta del continent europeu, així com la pròpia productora Matchroom Sport a través de la seva plataforma de pagament per visió via streaming. Així mateix, la dotació econòmica estava a l’alçada del que ja és habitual, la gens menyspreable xifra de gairebé 2,4 milions de lliures esterlines (GBPs) de les quals 500.000 se les embutxaca el campió.
Entre la llista de màxims favorits hi figurava el quatre cops campió del món i defensor del títol, l’anglès Mark Selby. Però no li rodarien les coses a favor seu en aquesta ocasió i queia a vuitens de final per un marcador de 13-10 davant el xinès Yan BingTao. Era el gran moment del també anglès Ronnie O’Sullivan, considerat per la major part dels analistes i aficionats com el GOAT (Great of All Time o Millor de tots els temps), que com de costum està entre els grans favorits a endur-se qualsevol esdeveniment del calendari del World Snooker Tour.
L’emoció comença després de les semifinals: batalla de genis
Fins a arribar a les semifinals, Ronnie O’Sullivan va derrotar amb molta comoditat de manera consecutiva el també anglès David Gilbert per 10-5, el nord-irlandès Mark Allen per 13-4 i l’escocès Stephen Maguire per 13-5. Mentrestant els altres dos integrants de la llegendària “Classe del 92”, és a dir les superestrelles que van fer el salt al circuit professional cap a l’any 1992, l’escocès John Higgins i el gal·lès Mark Williams feien el mateix amb alguna dificultat més que O ‘Sullivan però amb idèntic resultat.
Així doncs, la “Classe del 92” formada pels veterans O’Sullivan, Higgins i Williams juntament amb el millor jugador de la nova fornada de jugadors, l’anglès Judd Trump, anaven a enfrontar-se a semifinals del campionat més prestigiós de la temporada. Els quatre jugadors campions del món en edicions anteriors, sis vegades O’Sullivan, quatre vegades Higgins, tres vegades Williams i una vegada Trump. Un autèntic luxe per a tots els aficionats.
Com ja és costum, l’esdeveniment passa a disputar-se a partir de semifinals en una sola taula, en comptes de dues en simultani disposades fins a quarts de final. La pressió és més gran i la distància a què es disputen els enfrontaments és estratosfèrica comparada amb altres disciplines de billar, amb partits que duren diverses sessions al llarg de dos dies. En concret les semifinals es disputen al millor de 33 frames (partides) i la final al millor de 35.
O’Sullivan es va enfrontar a Higgins a la primera semifinal i el partit va començar i va acabar absolutament dominat per O’Sullivan amb un marcador final de 17-11 sense cap opció de victòria per a l’escocès.
A l’altra semifinal es van enfrontar el tercer integrant de la “Classe del 92” el gal·lès Williams contra la nova sensació de l’snooker l’anglès Trump: aquí l’eliminatòria va estar molt renyida fins al final. Després d’un aclaparador inici de l’anglès que va col·locar un parcial de 9-2, que feia pensar en el pitjor per als interessos de Williams, aquest va aconseguir tirar de veterania i saber estar per avançar-se 15-16 però no va aconseguir culminar la remuntada i va perdre finalment 17 -16, remuntada que si s’hagués donat hagués estat la més important de la història del mundial d’snooker professional.
La final del campionat del món d’Snooker
Així doncs, ja teníem final per a la història i la desitjada per la majoria d’aficionats: el millor jugador de tots els temps Ronnie O’Sullivan contra l’estrella emergent Judd Trump, tots dos posseïdors d’un joc d’atac prodigiós.
Abans de la celebració de l’esdeveniment, Ronnie O’Sullivan tenia la pressió i/o motivació addicional, segons es vegi, de batre diversos rècords històrics de l’snooker en mans de diverses llegendes d’aquest esport que pertanyen a diferents èpoques.
La veritat sigui dita, Ronnie no va decebre en aquest sentit i els va batre tots, començant per tornar a proclamar-se campió del món per setena vegada a la finalíssima davant Judd Trump amb un marcador relativament folgat de 18-13, igualant així els set que semblaven inabastables als anys 90 aconseguits per l’escocès Stephen Hendry.
Així mateix va igualar les 30 aparicions en la fase final del mundial aconseguides al seu dia per la llegenda anglesa Steve Davis, les 20 participacions a quarts de final, les 13 participacions a semifinals, els 21 títols de la triple corona (campionat del món, UK Open i masters) i si no fos poc va aconseguir la victòria número 74 en fase final del mundial arrabassant a Stephen Hendry aquest rècord també. En què el seu dia fos el seu entrenador Ray Reardon també es va quedar sense el seu rècord personal de jugador de més edat a guanyar la fase final del campionat del món, un altre rècord que atresora ara Ronnie O’Sullivan, que ho ha aconseguit en tres dècades diferents, un més dels records batuts.
L’únic que no va aconseguir aquesta vegada Ronnie O’Sullivan, i que sí que va aconseguir en el passat, és la gesta de guanyar un frame (partida) per la màxima puntuació possible que és 147 punts en una sola entrada i que per dificilíssima que és aconseguir-la els sponsors premien amb 40.000 lliures esterlines (GBP) addicionals al jugador que ho aconsegueixi. Aquesta vegada va ser l’australià Neil Robertson qui ho va aconseguir, un altre dels grans de la vella escola que passa a formar part d’una llista selecta dels pocs jugadors que ho han aconseguit durant la celebració d’una edició del mundial.
Des de Barcelona Pool Billiards Academy felicitem Ronnie O’Sullivan per aquest setè títol mundial tan anhelat i tots els nous rècords aconseguits, enhorabona!
Si no vas poder veure el World Pool Championship o t’agradaria compartir-ho amb altres apassionats del pool com tu, des de la Barcelona Pool Billiards Academy volem recordar-te que a l’acadèmia tenim un projector de 135 polzades pensat, en part, per a aquest fi.